Entrevista al nostre guia de muntanya Joan Carles Martínez.

El bon temps olora a naturalesa, per això hem confiat amb el nostre guia de muntanya, Joan Carles Martínez, per fer-li una entrevista i saber una mica més d’aquesta professió tan maca i tan desconeguda per molts.

-Des de quan desenvolupes l’activitat de guia?

Des de l’any 1989 fins l’actualitat.

-En que consisteix la professió?

Apart d’organitzar una ruta al aire lliure també ensenyem la cultura d’una regió, la natura i la seva fauna, sense oblidar les pautes i tècniques de seguretat a tenir en compte  al fer un itinerari de muntanya.

-Que s’ha d’estudiar per arribar a ser guia de muntanya?

Un cop ens hem tret la ESO podem accedir al  TD1 ( Tècnic esportiu de nivell 1). Quant tinguem el TD1 podrem seguir estudiant i obtindrem el TD2 ( El tècnic esportiu nivell 2 d’esports on engloba el títol de guia de mitja i alta muntanya, escalada i guia de barrancs). Com a grau superior hi ha el TD3 (guia d’alta muntanya)

Aquestes formacions a Catalunya es poden cursar via publica o via privada. La FEEC (Federació d’Entitats Esportives de Catalunya) i el departament d’ensenyament ens facilitaran la informació.

Un  cop obtingut el corresponent títol, si volem obtenir les credencials internacionals, UIMLA per guia de mitja muntanya i UIAGM per alta muntanya, hem de ser membres de l’Asociación Española de Guías de Montaña.

-Que els hi diries als joves que es volen dedicar de grans a fer de guies de muntanya?

Que es busqui un altre feina complementaria, ja que lamentablement no es pot viure al 100% dels ingressos de guia de muntanya.  Jo  per exemple, a l’hivern treballo en una estació d’esquí. Encara queda molt per treballar a nivell de divulgació i conscienciació del gran públic.

-Creus que no se li don la importància necessària que hauria de tindre la teva professió com a guia de muntanya?

No. La comunitat d’Aragó anuncia moltes campanyes de seguretat a l’hora d’anar a la muntanya, on sempre anomenen als guies de muntanya. Aquí a Catalunya malauradament molta gent no sap ni que existim. No cal anar molt lluny, a la Cerdanya mateix, no té res a veure el client de l’Alta Cerdanya (França) amb el de la Baixa Cerdanya. També és cert que a França van 100 anys per davant en temes de professió i el client ja ho coneix.

-On sols desenvolupar la teva activitat professional?

Bàsicament Pirineus i Marroc, amb algunes escapades per Europa, Alps inclosos.

-Perquè desenvolupes la teva activitat al Marroc?

És una destinació econòmica, atractiva per les seves muntanyes de l’Atles i del Rif. Culturalment de gran riquesa i la màgia del seu desert.

Imatge 1. Muntanyes del Rif.

-Com veus el futur de la muntanya a Espanya? ¿Les noves generacions venen trepitjant fort?

Esportivament bé, professionalment de moment no es pot dir el mateix de tothom. Molt han de canviar les coses per part de tots. Els joves han de ser conscients que no poden dedicar-se al 100% i s’han d’obrir a d’altres feines per sobreviure en aquest món.

-Per algú que vol començar en aquest món, quin cim li recomanaries?

Primer s’han de formar abans de fer cap cim. Els aconsello que vagin a un centre o club excursionista on es puguin formar o bé que confiïn en un professional.

-Quina muntanya es la més difícil que has ascendit psicològicament i perquè?

Dificultats n’hi han a tot arreu, però si no m’he vist capaç l’he descartat.

-Apart de col·laborar amb Campus Cerdanya pertanys en alguna associació, grup o treballes com autònom?

Si, treballo per altres empreses i també estic de president al GREC ( Club Excursionista Cerdanya) i soci al Club Esportiu Cerdanya Pirineus.

-La teva amplia experiència i coneixements t’ha dut a escriure el llibre: Passejant per la Cerdanya. Explica’ns una mica les rutes que poden trobar els amants de la Cerdanya al comprar el teu llibre.

Són excursions per fer en família, senzilles i fàcils, aptes per gairebé tothom.

-M’ha dit un ocellet que estàs escrivint un segon llibre. Ens pots avançar una mica la sinopsis?

Es un llibre de rutes de Trail per fer a la Cerdanya.

-Quina pregunta et solen fer més els clients?

Si falta molt per acabar la excursió…jajaja…

-Tens algun ídol del muntanyisme a seguir?

No, mai he tingut ídols, reconec el que han fet, però jo no vull seguir a ningú., cadascú és com és.

-Algun dia has tingut que parar alguna ruta perquè tenies perill de la teva integritat física?

Sí, moltes vegades per allaus, per tempestes, etc… Al Mont Perdut, per exemple, vaig patir congelacions als dits dels peus i un d’ells amb afectacions cròniques. Perquè veieu que no cal anar a fer 8000’s per patir.

-Hi ha alguna ruta o ascens que guardis especial apreciï?¿perquè?

La primera vegada que vaig fer Mont Blanc, va ser el primer cim fora dels Pirineus, jo tenia 20 anys llavors.

-Per una família amb nens quina ruta els aconsellaries fer aquest estiu?

Els estanys inferiors de les Bulloses i el Bac de Llívia, agafant el telecadira des de la Calma (Font-Romeu),  remarcar que aquesta zona a l’estiu tenen restringida la circulació dels vehicles a motor i sols s’hi pot accedir amb bus o telecadira.

Imatge 2. LLacs de les Bulloses.

-En els mesos d’hivern, per una família que no els hi agrada esquiar que els aconsellaries fer?

Raquetes de neu i esqui nòrdic,  al practicar-se en un entorn més tranquil i relaxat agrada a gent que no faria mai esqui alpí.

 

 

Marina Puyol

Campus Cerdanya

 

Comparte el artículo en ...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *